[Crítica] Puppet Master: Axis of Evil - David DeCoteau, 2010


-ANY: 2010
-DURACIÓ: 83 min.
-PAÍS: EUA
-DIRECTOR: David DeCoteau
-GUIÓ: August White
-MÚSICA: Richard Band
-FOTOGRAFIA: Terrance Reicher
-REPARTIMENT: Levi Fiehler, Jenna Gallaher, Taylor M. Graham, Tom Sandoval, Jerry Hoffman,Mike Brooks, Ada Chao, Aaron Riber, Erica Shaffer, Zhang Xiangfu, Gu Yingfeng
-PRODUCTORA: Ace Studios / Full Moon Entertainment







Puppet Master 10: Axis of Evil. Deu ja?? O nou segons com es miri, si volem incloure aquell producte televisiu desastrós anomenat Puppet Master vs Demonic Toys (Ted Niccolaou, 2005). La gallina dels ous d'or de Charles Band segueix traient ous però malauradament cada vegada de pitjor qualitat. Això sí, sembla que el fundador de la mítica Empire Pictures segueix més viu que mai amb la seva Full Moon Features. Hi ha qui la considera com la seva etapa de bronze després de l'èxit que va obtenir Empire amb els seus Re-Animator (Stuart Gordon, 1985), Re-Sonator (Stuart Gordon, 1986), Trancers (Charles Band, 1985) i altres, sent aquestes les reines dels videoclubs de l'època i autèntics megaclàssics de la sèrie B actual. Després va venir la Full Moon, etapa de plata, després de l'esfondrament econòmic d'Empire Pictures el 1989, una continuació que seguiria el llegat de l'Empire però sota la protecció de la Paramount. Finalment, va arribar per allà el 2005 Full Moon Features amb la intenció de fer pel·lícules en 35mm i amb més pressupost, però la realitat és que si la productora segueix endavant és bàsicament pels milers de fans que té darrere, Internet, el 3-D, concursos per participar d'extra a les pel·lícules, marxandatge, i seqüeles sense sentit, però sempre ben acollides pels fans.

Puppet Master 10: Axis of Evil és un altre d'aquests títols prescindibles i en si un clar exemple de com resulta de penós veure avui dia la figura de Charles Band, malgrat el meu màxim respecte i admiració per haver sabut adaptar-se als temps que viu i mai fracassar (uns 30 anys en actiu), igual que Roger Corman (uns 60? uff...). Aquesta pel·lícula comença on la 1a, però segueix a la 3a, per tant és una mena de preqüela-continuació on s'explica com segueix la trama després del suïcidi d'Andre Toulon a l'Hotel Bodega Bay en plena 2a Guerra Mundial, tal com vam veure al pròleg de la primera pel·lícula. Per tant, després del suïcidi de Toulon, Danny troba el seu cadàver i el llegat que ha deixat ocult en una paret: els seus titelles. I resumit ràpid diguem que farà servir les marionetes per trobar venjança contra els nazis que van provocar la mort de Toulon i del seu germà.

És una pel·lícula molt simple, dirigida pel mític David DeCoteau, algú que segur que tot aficionat al gènere recorda per tenir una filmografia d'unes 80-90 pel·lícules de sèrie B i Z de les quals amb prou feines se'n poden rescatar 2 o 3, entre elles la que és sens dubte la millor de la saga, com és Puppet Master 3: La venjança de Toulon. Aquesta vegada, rodada a la Xina en tot just 12 dies, els efectes especials que han de donar vida a les marionetes es limiten al prehistòric -però entranyable i necessari- stop-motion, i a la imaginació més creativa, tal com es van rodar les pel·lícules de sèrie B més ridículs dels 80. Un exemple seria el constant ús de grans quantitats de fum per tapar les limitacions escenogràfiques, fins i tot en interiors...? O fins i tot també fer servir braços humans per substituir en alguns plans detall l'animació de les marionetes...? Però és potser aquesta sensació de falta de mitjans el que fa veure amb altres ulls la pel·lícula, els de la nostàlgia i humilitat, encara que el cert és que ja ens hem fet adults i la màgia ja no existeix a les noves produccions de la Full Moon Features. Puppet Master 10: Axis of Evil és penós i no funciona.

En tot cas, es tracta d'una bona curiositat que aprofundeix en els orígens de les marionetes i en el que va passar després del pròleg de la primera pel·lícula després de la mort de Toulon. En ella potser les marionetes no tenen una participació especial, segurament per les limitacions pressupostàries, però en tot cas resulta una pel·lícula que entreté i es deixa veure. Com a novetat de les marionetes l'espectador coneixerà Ninja, que neix amb l'ànima del difunt germà de Danny en mans dels nazis. El seu final és obert completament, i caldrà veure la seqüela per saber com finalitza tot.


EL MILLOR: Que la història es plantegi com a continuació a la mort de Toulon, un sotrac que tenia la història després del millor lliurament de la saga com va ser la tercera. A més de la nostàlgia que sentirà l'espectador en retrobar-se amb les marionetes de Charles Band.

EL PITJOR: Poca participació de les marionetes. 


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris