-DIRECTOR: Bruce Pittman
Al llarg
dels vuitanta el consum de pel·lícules slasher es
va convertir en una cosa rutinària per al públic. Les
productores veien en aquest gènere una fórmula eficaç per trobar
beneficis a partir d'una baixa inversió, per la qual cosa la
inevitable explotació de la fórmula va crear un gran catàleg de
pel·lícules que anaven apareixent tan ràpidament com
desapareixien. Prom Night, del 1980, va ser un
bon slasher que va propiciar sens dubte l'onada
de slashers vuitanters que encara estarien per
arribar, amb l'actriu de moda d'aquells temps en el seu repartiment
com era Jamie Lee Curtis, lluitant per salvar la pell a la nit de
graduació contra un assassí, però precisament aquest recordar, el
de la presència de l'actriu americana, és el que serveix de
justificant principal per salvar la pel·lícula de
l'oblit. Prom Night és un slasher tòpic,
correcte i entretingut, com tants altres, però amb pocs dots per
inaugurar una saga com les que van tenir Freddy, Jason, i
companyia.
No va ser fins al 1987, set anys més
tard de l'estrena de Prom Night, que va arribar la seva
seqüela: Hello Mary Lou: Prom Night 2.
Per mi, aquesta pel·lícula és sens dubte un dels
millors slashers dels 80, a més de ser una bonica
declaració d'amor al cine de terror que ha tingut el director:
Bruce Pittman. Val a dir que inicialment la pel·lícula havia
de titular-se "The haunting of Hamilton High",
però finalment es va optar per aprofitar l'embranzida comercial
de Prom Night i convertir-la en seqüela. Això va
implicar un canvi radical a la saga, deixant de banda la trama de la
primera part, també la desaparició de Jamie Lee Curtis
i Leslie Nielsen del repartiment, a canvi d'incorporar
fantasmes i monstres, tocs d'humor i múltiples picades d'ullet a
altres pel·lícules del gènere de terror. Això és una cosa que
molta gent no va entendre, ni tan sols avui
mateix. Personalment, m'agrada el rentat de cara
de la saga, canviant a un assassí per un fantasma, però mantenint
la idea principal de Prom Night en què els successos
es desenvolupen al ball de final de curs, i així penso que el segell
de la saga continua sent ben visible però amb una seqüela plena de
personalitat dins del conjunt.
L'argument de la pel·lícula
és l'habitual en aquest tipus de
pel·lícules: Mary Lou Maloney (Lisa Schrage), reina de la promoció del 1957 a l'institut Hamilton High, és
assassinada pel seu xicot la nit del ball de graduació. 30 anys
més tard torna a través del seu esperit per venjar-se, posseint una
estudiant anomenada Vicky Carpenter
(Wendy Lió).
Hello Mary Lou: Prom Night 2 sí que
té carisma. En part gràcies, com comentava abans, a les descarades
picades d'ullet que ofereix a altres pel·lícules del gènere, com
són Carrie, L'exorcista, ia la saga de Malson a
Elm Street, a més de picades d'ullet a personalitats del gènere
com John Carpenter, Wes Craven o Todd Browning.
De fet, aquesta pel·lícula es nodreix d'escenes de les sagues
esmentades, com ara el ball de graduació de Carrie, l'aparició
de Freddy dins del cos del protagonista de Malson a
Elm Street 2, o fins i tot el "Help me"
de Regan a L'exorcista, entre moltes altres. I lluny de
tractar-se d'una pel·lícula gens singular, cal reconèixer que el
director Bruce Pittman va saber aprofitar tots això
elements d'altres pel·lícules per oferir un film que
aconsegueix deixar l'espectador amb un gust de boca més a prop de
l'homenatge que a l'explotació indiscriminada, gràcies a
un guió escrit amb pols, desvergonyiment, i amb les seves peces ben
encaixades. A més, Pittman va cuidar al màxim cada
detall, com ara l'escenografia o el vestuari (com la influència del
punk entre els joves dels 80), una cosa importantíssima en una
pel·lícula que es mou en una oscil·lació temporal de trenta anys.
També es desenvolupa bé el director a l'hora d'oferir una atmosfera
de terror en tots aquests moments de malsons en què es
veurà immersa la coprotagonista de la pel·lícula Vicky Carpenter,
amb algunes escenes memorables, com la del cavall que es bressola o
la de la piscina negra, a més d'uns maquillatges i joc de llums que
complementen molt bé aquestes escenes. La veritat és
que Hello Mary Lou: Prom Night 2 és un
exercici de terror entretingut, simpàtic i sobretot que
funciona.
Per mi es tracta d'una pel·lícula que està molt
per sobre de la mitjana habitual en aquest tipus de films, i és
recomanable fins i tot cansar-se. En ella l'espectador gaudirà amb
una venjança amb elements sobrenaturals en què pel mig aniran
sorgint altres assassinats, cadascú amb més originalitat en el
mètode, encara que sense mostrar grans dosis de sang o de
violència. Hello Mary Lou: Prom Night 2
és una pel·lícula descarada, d'adolescents que es preparen per al
ball de final de curs i, per tant, amb els tòpics d'aquest
tipus de pel·lícules, però que sap obviar les hormones, els
excessos i la vulgaritat per explicar una cosa ben feta, i sobretot
magníficament conclosa. I d'aquesta manera, Mary Lou va
acabar posseint la saga Prom Night per propiciar-ne
una tercera i quarta part.
0 Comentaris