-GUIÓ i DIRECCIÓ: Dídac López
-WEB: Clicant aqui
Valeria es titula el nou
curtmetratge de Dídac López. Dit així ràpid i resumit, el curt
m'agrada, he rigut, i hi trobo detalls molt interessants, per tant,
he gaudit veient Valeria i per a mi això és el més
important. Amb això no vull dir que tot siguin llums, bàsicament
perquè hi veig un problema de base que afecta el resultat final. És
una qüestió de guió, idea general del conjunt.
El guió
posseeix diàlegs molt rics i divertits, que juntament amb l'elenc
d'actors -sobretot Toni Soldevila- executen magistralment, però la
història de Valeria demana una mica més, tal com
comentaré després. Valeria és una acumulació de tòpics
i detalls molt identificables pels més cinèfils, tots aparentment
intransigents, però que aporten una identitat molt concreta al
relat. Una identitat molt pròpia del cinema de Dídac López, potser
excessivament repetitiva quant a fórmula, però sempre diferent
quant a execució, cosa que cal aplaudir. Cal reconèixer que Dídac
té un talent especial per escriure diàlegs, perquè a cadascun dels
seus projectes audiovisuals demostra precisió, cinefília i una
capacitat increïble per fer divertir l'espectador, i la veritat és
que Valeria no defrauda quant a humor, a més d'uns esclats
puntuals de violència que sempre aconsegueixen impactar.
Tampoc
crec que Valeria tingui problemes amb el ritme narratiu pel
fet de treballar tres actes diferenciats entre ells, ja que això,
per exemple, passa a qualsevol pel·lícula de Tarantino, un tipus de
cinema que precisament pel fet d'apostar pel diàleg sempre acaba
oblidant el ritme narratiu. D'aquesta manera, la força
de Valeria resideix en un missatge "casual",
tapat per un popurri de clixés perceptibles pels espectadors, com
són aquests tics de Sèrie B. I això, més enllà del twist final,
crec que funciona bé.
El problema que veig a Valeria és
que es tracta d'un curt que pot, però no vol treballar aquest
twist final. Com a curt funciona, perquè no explica una història
sinó una idea, una "anècdota" tal com vol Dídac, que es
desenvolupa a partir d'un McGuffin (com diria el mestre
Hitchcock), amb un detall intransigent que serveix d'excusa per
desenvolupar la idea del curt. Crec que un peluix, però també un
funeral, un vol, un grup mafiós..., si bé tot això forma part d'un
univers teòricament intransigent, potser el twist final hauria de
compensar-ho, més potent, que tingués més protagonisme respecte al
que veu abans, i per contra a Valeria tot queda massa
difuminat. Dit d'una altra manera, veient el resultat final potser el
twist em sobra, perquè no em satisfà, i demanaria que es conjuntés
la resta simplement perquè la resta sí que funciona bé... és
només una sensació meva, però és clar, llavors el curtmetratge
perdria la gràcia.
Per mi Valeria és un curt que
pretén fer homenatjar Hitchcock passat pel filtre del
director Didac López; llàstima que, Valeria, demani
més urpa, més sensació de "WTF" al final, com per
exemple un final semblant al de la websèrie Todos Son
Iguales, que és realment potent. De totes maneres vull insistir que
és un curtmetratge que té uns diàlegs molt bons i en general un
equip tècnic i artístic força notable, malgrat algun defecte en la
fotografia. El curt es mira en un sospir i té prou força per
divertir qualsevol, fins i tot gosaria dir que és un dels curts més
divertits de Didac López. A més, a Valeria es
nota un salt qualitatiu respecte a anteriors treballs del director,
com a més professionalitat en l'acabat final malgrat els seus
defectes. I per cert, els actors n'estan d'11.
2 Comentaris
Soez y de mal gusto...
ResponEliminaEntiendo que es una crítica positiva...
Elimina