[Crítica] The Belko Experiment - Greg McLean, 2016


-DIRECTOR: Greg McLean
-GUIÓ: James Gunn
-ANY: 2016
-DURACIÓ: 88 min.
-PAÍS: EUA
-MÚSICA: Tyler Bates
-FOTOGRAFIA: Luis David Sansans
-REPARTIMENT: Michael Rooker, Tony Goldwyn, Melonie Diaz, John Gallagher Jr., Sean Gunn
-PRODUCTORA: Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) / The Safran Company / Blumhouse Productions / Itaca Films / Orion Pictures







Blumhouse està que se'n surt últimament. 2017 serà l'any que el cinema recordarà a aquesta productora l'èxit de taquilla que va obtenir -i avui encara segueix recaptant- amb Déjame Salir, i del més que probable que tindrà amb The Belko Experiment. Obres que no parteixen d'alts pressupostos, però sí d'idees molt concretes i radicals, unes pel·lícules que sens dubte han aportat frescor al sector més comercial del gènere i, sobretot, un bon fer artístic que val la pena ser destacat.

The Belko Experiment és una pel·lícula a mig camí entre L'Experiment d'Oliver Hirschbiegel i Battle Royale, en què els treballadors d'una empresa anomenada Belko seran tancats al seu lloc de treball per després ser obligats a matar-se entre ells. Només pot sobreviure un d'entre els més de 80 treballadors de l'empresa, i en cas que algú es negui a intentar-ho -o de pretendre escapar de Belko- un explosiu integrat al cap detonarà i ocasionarà la mort a l'instant.

El que m'ha fascinat més de la pel·lícula és la seva claredat a l'hora d'explicar la idea que treballa. No busca segones lectures en clau sociològica i, en canvi, sí una simple espiral de violència que augmenta per moments fins al deliri, en què els seus protagonistes, uns treballadors d'oficina, hauran d'abandonar el respecte cap als seus companys i caps i veure's obligats per les circumstàncies a ser unes màquines de matar. Simplement. Només les pistoles, destrals, pals, ganivets, etc., són útils per tal de sobreviure, a més de la formació de clans i estratègies col·lectives i individuals que poden donar més punts a un treballador per durar més temps al camp de batalla. Aquesta formació d'estratègies aporta un enriquiment narratiu que acaba sent molt entretingut, en què és el deathmatch cinematogràfic més sagnant dels darrers anys. Insisteixo que la idea és molt simple, i el més important és que no es justifica res dels que veiem, del "per què" passa, més enllà de les indicacions que una veu en off comunica als treballadors de Belko sobre el temps restant per a la finalització del joc.

La pel·lícula està dirigida per un dels directors que ja podem donar com a consolidats al cinema de terror, com és l'australià Greg McLean, responsable de la saga Wolf Creek, que lidera un projecte que parteix d'un curtmetratge del mateix any 2016 en format Stop Motion d'homònim títol, que ha estat adaptat el seu guió en llargmetratge pel gran James Gunn (Slither, Guardians de la Galàxia). El curtmetratge en qüestió planejava en escassos dos minuts com sobreviure a l'experiment de Belko, però la pel·lícula en qüestió renuncia a qualsevol examen sociològic en què la sàtira sobre el comportament humà tingui un pes important, i, en canvi, es fixa més en el que és fàcil i macarra, com és el simple vessament de sang i per tant en els personatges plans i estereotipats. No és una cosa que em sembli del tot malament, perquè la pel·lícula té ritme i mai avorreix -que és sempre el més rellevant-, però en cas d'haver tingut un equilibri el resultat hauria estat molt millor, tal com passa a El Experimento ia certa manera també a Battle Royale.

També la mà de Gunn es nota en puntuals detalls de la història pels seus tics en clau humorística, un humor que de tant en tant apareix i ho fa amb molt mala llet, sempre sense caure a la burla, per tal d'arrodonir algunes escenes de violència destinades al gaudi del sector més radical de públic.

The Belko Experiment és com menjar un caramel. Una experiència dolça i divertida de consumir, que no demana exigència al paladar, però alhora no amaga que es tracta d'una cosa simple i poc substanciosa. El millor de tot és que la pel·lícula presumeix d'aquesta manera d'enfocar la pel·lícula, i per això es recrea i explica la seva història amb un punt macarra, que no és res més que la saber conscient dels límits que no ha de creuar, com són les segones lectures. Segurament The Belko Experiment no deixa de ser un simple caramel de sèrie B fet per un estudi de sèrie A, i encara que no sigui molt nutritiu, ja que la veritat és que convida repetir.  

Publica un comentari a l'entrada

4 Comentaris

  1. A mi encantó la peli, es de lo más brutal que he visto en los últimos años. Bestia bien hecha!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como es habitual ya en las pelis de Blumhouse el terror cada vez se va visceralizando por momentos y llega a cotas de gore muy elevadas. Belko no es una excepción, y se pone en la linea de Dejame Salir.

      Elimina
  2. Respostes
    1. En La Zona Muerta no hacemos alusión a la piratería, ya que todo esfuerzo laboral debe ser recompensado, y crear una película también "trabajo".

      Elimina